La Història del Núria Social

La Sala Polivalent és probablement l’espai més emblemàtic del Núria. Una sala que ara acull actes de tot tipus (culturals, socials, festius) i que del 1943 al 2001 va ser el cinema de referència d’Olot.

Com tot el Núria Social, aquest espai s’ha anat transformant amb el pas del temps i actualment està més viu que mai.

L’immoble situat al número 8 del carrer del Carme va ser la seu del Centre Obrer d’Olot. Aquesta institució recreativa amb forta vocació social va ser fundada l’any 1894, però no hi ha coincidència a l’hora de determinar si des de la seva creació va estar ubicada al mateix lloc. Segons Gil Vidal, que fou l’ànima de la institució, el Centre Obrer sempre tingué la mateixa seu; en canvi, Joaquim Danés considera que inicialment l’entitat havia estat en un altre lloc, que no sap identificar, i que cap al 1908 es traslladà al carrer del Carme. La seu de l’entitat estava situada al primer pis. A la planta baixa hi havia la sala dels balls dominicals, així com el teatre i un cinema propis.

El Centre Obrer era una entitat recreativa, però va tenir una forta incidència cultural entre els sectors obrers. Tenia una cafeteria, una biblioteca, una agrupació coral (El Laurel) que hi assajava i una sala d’actes on s’organitzaven conferències i vetllades. El Centre va servir d’aixopluc a associacions obreres i sindicals que no disposaven de local propi i realitzava una tasca formativa a través de l’escola nocturna gratuïta. El Centre Obrer va desaparèixer amb l’entrada de les tropes franquistes. Sembla que s’hi van instal·lar els sindicats verticals i durant algun temps va ser la seu de l’OJE (Organización Juvenil Española). 

A la planta baixa, reformada, el setembre de 1943 s’hi inaugurava el cinema Núria. Era petit, ben sonoritzat i fet amb molt bon gust i va néixer decidit a ser diferent. L’entrada ja valia un duro quan al Teatre Principal costava quatre pessetes o tres al Centre Catòlic. Comptava amb 325 localitats disposades en 21 files de butaques, però si la sala s’omplia, com que el passadís central era prou ample, s’ampliava amb 21 cadires. A més de la platea i la sala de màquines, disposava d’un vestíbul i d’uns lavabos claustrofòbics. Hi treballaven uns quants empleats, que ho tenien com una feina de més a més: el porter, dos acomodadors, el taquiller, dos operadors, una persona encarregada del guarda-roba i una altra de recanvi per si algú es posava malalt.

1943-2013

Algunes vegades s’hi havien celebrat conferències, com les de Josep Pla o Josep M. Gironella, i alguns actes de caràcter polític i electoral, però al Núria es feia cinema, principalment. El cinemascop va ser un invent de la Fox de l’any 1952 que va arribar a Olot el 1955 al cinema Núria; es va projectar, com a prova pilot, la pel·lícula ‘Creemos en el amor’ de Jean Negulesco, per les Festes del Tura d’aquell any. El primer film que es va projectar a la nostra ciutat on sortia una senyora en biquini va ser al Núria; es tractava de ‘Bahia de Palma’ (1962), amb Elke Sommer, Arturo Fernández i Cassen. I Woody Allen sempre s’estrenava allà, quan arribaven les seves pel·lícules a Olot.

El diumenge 25 de novembre de 2001, a dos quarts de nou del vespre, es va fer l’última sessió de cinema al Núria, abans de tancar la sala perquè s’inauguraven les multisales dels Cines Olot. Es va projectar ‘La vida es bella’ de l’oscaritzat Roberto Benigni. L’espai va romandre tancat dos anys, en els quals l’Ajuntament va aprofitar per fer una reforma general. A l’abril del 2003 l’ajuntament ho va reobrir com a Àrea de Joventut i l’Àrea de Festes del Tura, amb un personal comú que gestionava les dues àrees.

La oficina però, estava dividida en 2 àrees: el telecentre (que és l’actual coworking)  amb una dotzena d’ordinadors amb accés a internet gratuït finançat per part de la Generalitat i la cabina, on treballaven les Àrees de Joventut i de Festes del Tura. Arrel d’aquesta reobertura va utilitzar-se l’espai de l’antic cinema com a sala de música en directe, que va acollir actuacions musicals habitualment durant 10 anys. Es solien fer concerts nocturns.  A més a més la sala servia per moltes més coses: tallers a les tardes, com un espai per la gent jove, etc.

L’obertura d’una nova sala de concerts, la Torin, i l’entrada d’un nou Ajuntament van precipitar el tancament del Núria altre cop l’any 2013.

2013-2022