La Història del Núria Social

Els orígens obrers

A finals del segle XIX, en un context de creixent industrialització i desigualtats socials, va néixer a Olot el Centre Obrer (1894), una de les expressions més potents de l’associacionisme popular i obrer de la ciutat. El seu naixement s’emmarca dins l’expansió del dret d’associació (reconegut des de 1839) i en el despertar d’una classe treballadora que cercava espais propis de trobada, col·lectivitat i suport mutu.

El Centre Obrer, o altrament dit Ateneu, es va fundar amb la voluntat d’enfortir la solidaritat entre treballadors/es, i ben aviat es va convertir en el principal referent del moviment obrer a la Garrotxa. En els primers anys, l’entitat va desplegar activitats culturals i socials que anaven més enllà de la reivindicació laboral: escoles d’adults i alfabetització, teatre, conferències, biblioteca, activitats musicals i la coral “El Laurel”, seguint la tradició dels cors de Clavé que promovien la a cultura com a eina de comunitat, perquè la veu dissident es fes sentir, amb esperança i fraternitat.

La seu esdevingué un centre de vida social i d’autoorganització. Durant aquells primers anys, també va donar suport econòmic als soldats malalts i ferits que tornaven de les guerres colonials, evidenciant un esperit de mutualitat. L’Ateneu es caracteritzava pel seu no-partidisme, acollint sensibilitats polítiques i ideològiques de totes les tendències, “des dels proletaris més conscienciats fins a sectors més moderats”, segons Jesús Gutiérrez, ex-president del PEHOC.

A mesura que avançava el segle XX, com en molts altres punts de Catalunya, els centres obrers eren espais de comunitat, autoorganització i solidaritat: on naixien les primeres cooperatives, sindicats, mutualitats, pedagogies lliures i cultura popular. Aquella llavor, nascuda el 1894, és avui el fonament sobre el qual el Núria Social s’inspira en el seu llegat i el fa créixer amb nous significats per al segle XXI.

Cinema Núria i reptes del segle XX

Amb la dictadura, aquest va ser l’únic Ateneu de la ciutat que van fer tancar les seves portes a la força. Després d’una anys tancat, va oferir els Cinemes Núria durant gairebé seixanta anys. De ben segur que tu o alguna persona del teu entorn proper vau venir a veure alguna película. Caracteritzat per un tipus de película amb un to alternatiu, de petit format, el Cinema Núria es va convertir en un punt de trobada de cinema i cultura local.

L’aparició dels multicinemes de la mà de la globalització i la transformació dels barris de ciutats petites com Olot van anar provocant que es tanqués el Cinema Núria. Després, l’Ajuntament d’Olot hi va dinamitzar el centre de joventut durant uns anys, en el qual el traslladà a un altre punt de la ciutat. Finalment, el cinema Núria va tancar.

Renèixer com a projecte social

En aquell context, el barri vell d’Olot va quedar progressivament abandonat: els comerços cada cop amb més tendència de tancar i les polítiques públiques li giraven l’esquena. Tot i això, el barri seguia viu, amb cada cop més multiculturalitat, més diversitat i una escola d’art plena de joves artistes que hi donaven alè.

En aquest context, tres entitats (Arriant, M.Planagumà i Resilience.Earth) van veure en el Núria Social una oportunitat. Necessitaven espai per treballar i compartir recursos, i el vell edifici del Núria es va convertir en una casa comuna per a projectes socials i solidaris. El 2016 neix el projecte amb la voluntat de recuperar l’esperit del centre obrer, inspirant-se en els seus valors i sembrant noves llavors per la sobirania alimentària, el diàleg intercultural i la revitalització socioeconòmica del barri vell.

S’inicien les primeres obres per rehabilitar oficines, la cantina i la sala polivalent, i comença una etapa d’enxarxament amb iniciatives de la Garrotxa, del país i d’arreu. Els primers anys s’hi va veure un fort creixemennt amb diferents formacions, cessió d’espais per assemblees i reunions, activitats culturals i conferències, teixint comunitat i oferint un punt de trobada per entitats, artistes i veïnes.

El barri vell comença a reactivar-se amb nous tallers, botigues i entitats de l’economia social i solidària. Neix la XES Garrotxa, l’Artiga, el supermercat cooperatiu, i la Iera, l’associació d’artesanes. Davant al tancament comercial creixent a diferents ciutats petites, el Núria Social esdevé un activador clau no només de dinamització d’un model de reactivació socioeconòmica arrelada a la comarca, sinò també de cultura amb un tarannà comunitari amb propostes com Ull Viu, cicle de films documentals i de ficció amb diversos cinefòrums posteriors, o Divendres al Núria, amb propostes artístiques emergents convinant talent local i nacional. 

Per últim, i no menys important, la proposta gastronòmica, que ha anat canviat al llarg dels anys, però que ha mantingut el caliu i la sobirania alimentària, amb apostes de preus populars i aliments km0, i al màxim de possible, agroecològics.

Cooperativitzar-nos

L’any 2020 marca un punt d’inflexió. La pandèmia de la Covid-19 va impactar amb força, aturant activitats escèniques i culturals en un moment d’efervescència, un moment amb el co-working ple i on es començava a projectar la cerca de nous espais i l’ampliació del projecte. D’un dia per l’altre, van quedar només les tres entitats fundadores que sostenien les arrels. Aquell moment difícil va servir per reforçar els vincles de solidaritat i suport mutu entre les persones que havien apostat per aquest espai (i no només), compartint recursos i esforços, vam poder sostenir el lloguer, els subministraments i la feina comuna, demostrant que la cooperació és la millor eina per resistir.

D’aquesta experiència neix el pas d’un model associatiu a un model cooperatiu, amb la creació de la cooperativa de serveis Núria Social amb la voluntat d’oferir suport a entitats cooperatives i d’ESS de la comarca, que conviu amb l’associació i consolida una identitat compartida basada en la solidaritat, l’autogestió i la transformació col·lectiva.

L’any 2023 arriba un altre repte: la notícia que caldria deixar l’espai, ja que la propietat volia destinar-lo a altres usos. Però, després d’un procés de diàleg, s’aconsegueix un contracte a 15 anys vista, que obre una nova etapa d’obres i ampliació per acollir més entitats, activitats i projectes, conjuntament amb la projecció de Pla de Barris i la seva regeneració. A dia d’avui, la comunitat i la política miren al barri vell que batega. 

Davant dels reptes, som esperança. El Núria Social continua fent propostes disruptores, imaginant i construint alternatives des de la base. Avui és un espai viu, obert i col·lectiu, on conviuen la cultura, la solidaritat i la cooperació. És un espai de trobada que acull capoeira, dansa contact, i moltes altres propostes artístiques i comunitàries, i que treballa en xarxa amb Pegàs de Foc, l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, la Coordinadora d’ONGs Solidàries, Balkar.Earth i moltes altres iniciatives que comparteixen la mirada transformadora.

Un relat per celebrar

El Núria Social d’avui manté l’essència del seu origen: un espai arrelat al barri vell d’Olot, que creix amb i per al barri, impulsant processos de col·lectivització, sobiranies locals i noves formes d’esperança compartida.

Aquest relat és també una invitació: perquè qualsevol persona, entitat o col·lectiu pugui sumar-se al projecte, perquè aquest espai sigui una llavor de cooperació, de cultura i de transformació. El Núria Social, 130 anys després, no només és una data per recordar: és un camí que segueix.