L’immoble situat al número 8 del carrer del Carme va ser la seu del Centre Obrer d’Olot. Aquesta institució recreativa amb forta vocació social va ser fundada l’any 1894.
La seu de l’entitat estava situada al primer pis. A la planta baixa hi havia la sala dels balls dominicals, així com el teatre i un cinema propis.
El Centre Obrer era una entitat recreativa, però tingué una forta incidència cultural entre els sectors obrers. Tenia una cafeteria, una biblioteca, una agrupació coral (El Laurel) que hi assajava i una sala d’actes on s’organitzaven conferències i vetllades. El Centre va servir d’aixopluc a associacions obreres i sindicals que no disposaven de local propi i realitzava una tasca formativa a través de l’escola nocturna gratuïta. El Centre Obrer va desaparèixer amb l’entrada de les tropes franquistes. Sembla que s’hi van instal·lar els sindicats verticals i durant algun temps va ser la seu de l’OJE (Organización Juvenil Española).

A la planta baixa, reformada, el setembre de 1943 s’hi inaugurava el cinema Núria. Era petit, ben sonoritzat i fet amb molt bon gust i va néixer decidit a ser diferent.
El diumenge 25 de novembre de 2001, a dos quarts de nou del vespre, es va fer l’última sessió de cinema al Núria, abans de tancar la sala perquè s’inauguraven les multisales dels Cines Olot. Es va projectar La vida es bella de l’oscaritzat Roberto Benigni.