Ena agradaria ser l'altaveu d'un nou model d'entendre i relacionar-nos amb l'entorn d'una manera respectuosa i sostenible. La cantina ens permet oferir uns plats de qualitat amb una ideologia al darrera. El nostre objectiu és fer una cuina conscient i amb el màxim de productes de temporada. Fem una cuina flexiteriana.
Oferim un espai de treball compartit, agradable i acollidor amb multitud de serveis que qualsevol treballador necessita. Creiem fermament en l'esperit del treball compartit i les sinergies que se'n deriven.
Una històrica sala de 150 m2 amb escenari pretén fer comunitat i reviure les inequietuds socials, culturals i formatives que permeten transformar i re-evolucionar la nostra societat. Amb una herència acumulada de centre obrer, cinema i sala pública multifuncional, el nostre somni és que continui visquen emocions, reivindicacions i ajudi a fer-nos crèixer com a persones i com a col·lectivitat.
L’immoble situat al número 8 del carrer del Carme va ser la seu del Centre Obrer d’Olot. Aquesta institució recreativa amb forta vocació social va ser fundada l’any 1894.
La seu de l’entitat estava situada al primer pis. A la planta baixa hi havia la sala dels balls dominicals, així com el teatre i un cinema propis.
El Centre Obrer era una entitat recreativa, però tingué una forta incidència cultural entre els sectors obrers. Tenia una cafeteria, una biblioteca, una agrupació coral (El Laurel) que hi assajava i una sala d’actes on s’organitzaven conferències i vetllades. El Centre va servir d’aixopluc a associacions obreres i sindicals que no disposaven de local propi i realitzava una tasca formativa a través de l’escola nocturna gratuïta. El Centre Obrer va desaparèixer amb l’entrada de les tropes franquistes. Sembla que s’hi van instal·lar els sindicats verticals i durant algun temps va ser la seu de l’OJE (Organización Juvenil Española).
A la planta baixa, reformada, el setembre de 1943 s’hi inaugurava el cinema Núria. Era petit, ben sonoritzat i fet amb molt bon gust i va néixer decidit a ser diferent.
El diumenge 25 de novembre de 2001, a dos quarts de nou del vespre, es va fer l’última sessió de cinema al Núria, abans de tancar la sala perquè s’inauguraven les multisales dels Cines Olot. Es va projectar La vida es bella de l’oscaritzat Roberto Benigni.
El treball cooperatiu ofereix una solució per el problema d'aïlament que suposa per a molts treballadors independents el fet de treballar des de casa.
sobre coworking
Declaració sobre la Soberania Alimentària dels Pobles
La soberania alimentària no nega el comerç internacional, sinó que defensa l'opció de formular aquelles polítiques i pràctoques comercials que millor serveixin als drets de la població, per disposar de mètodes i productes alimentaris innocus, nutritius i ecològicament sostenibles.